- Metàfora de l'educació.
Miguel Ángel Santos utilitza la metàfora d’un got d’aigua per destacar el que realment és important en l’educació, apropar a l’alumne al contingut perquè ell mateix/a pugui adquirir-lo segons els seus esquemes de coneixement i aplicant la seva raó. Per tant, ens parla de tres conceptes claus: autonomia, ús de la raó i valors. És important poder orientar a l’alumne/a en el seu aprenentatge i així donar-li estratègies perquè ell/a de manera autònoma pensi i actui segons la seva lògica i en un ambient de respecte i tolerància.
Considero important parlar també de l’aprenentatge significatiu com a mètode d’ensenyança, perquè li puguin donar un significat a tot allò que estant aprenent. És a dir, una educació amb sentit i útil per a la vida, només així l’alumne/a podrà entendre i aplicar allò que està aprenent.
- L’escola reproductora o l’escola transformadora?
Crear, no reproduir
L’educació orientada a la transformació, potenciar les capacitats individuals de cada alumne/a, fomentar l’esperit crític a través d’escoltar i intervenir en diferents debats o dinàmiques escollides pels professors o que sorgeixin a partir dels alumnes. Tractar la realitat actual com quelcom canviant, oberta, dinàmica,...
Ens parla d’emocions, afectivitat que comencen a prendre importància a l’escola, ara vist com una intel·ligència més, capacitat poder resoldre els propis conflictes interpersonals. Afrontament del fracàs, tolerància a la frustració, control de les emocions,... Aquests aspectes han de formar part del treball que es fa amb els alumnes.
- Quin és el problema o com vivim el problema?
L’educació basada en l’enriquiment del propi problema, aprendre a trobar la part positiva de les deferents situacions en les que es poden trobar. Per tant, construir a partir de la destrucció. Aprofitar per aprendre dels propis errors i convertir-los en aprenentatges.
- Canvi en la selecció i en la formació del professorat?
Estic totalment d’acord que en primer lloc s’ha de fer un nou plantejament de la selecció del professorat i en segon lloc cap a on enfoquem aquesta formació. Considero que el que realment és important en la selecció és que sigui una qüestió de vocació, ja que si realment estàs totalment evocat/a a l’educació pots aprendre a ser un/a bon/a mestre/a. Penso que a tothom a qui li apassiona l’educació ha de tenir l’oportunitat de poder formar-se com a mestre/a, ja que com diu l’Ángel, el que realment és important és saber transmetre tota la informació i no contenir-la. Amb això vull dir que una persona llicenciada en matemàtiques hauria d’adquirir estratègies per poder transmetre aquests coneixements, per tant no hi ha prou amb saber continguts sinó el que s’ha d’ensenyar als futurs professors/es és a transmetre’ls. Per tant, aquell/a que té ganes d’educar i li agraden els nens/es necessita formar-se en adquirir estratègies per saber com captar l’atenció dels seus alumnes, captar les seves emocions, crear dinàmiques,... ja que els coneixements sempre els pots consultar però les estratègies per fer front a les diferents situacions que es produeixen a l’aula no.
