Plà d'emergència de l'escola

L’entorn i l’escola

L’escola es troba en un poble i esta situada en una zona tranquil·la, tot  i que en el seu voltant pròxim no hi ha cap espai ample. Està envoltada per carrers no gaire amples, però si tranquils. A més a més, l’escola està envoltada de pati, tant pel davant com pel darrere. Tot el pati està comunicat entre si, tot i que hi ha diferents espais per a cada grup. El pati d’educació infantil té l’accés directe al carrer i la classe amb el pati. Hi ha tres sortides que donen al carrer, per tres zones estratègiques, cadascuna situada en un punt. Únicament hi ha una zona que s’accedeix des de l’interior del col·legi, el gimnàs. Les altres sortides estan situades al pati. En cas de sortida d’emergència el punt de reunió és a la parada del ferrocarril, que està dos carrers a baix de l’escola i és un lloc ampli.

Actuacions i simulacres

Per sort he tingut l’experiència de poder fer un simulacre durant aquest curs. Estàvem fent classe de català amb 5è, em trobava junt amb els meus alumnes a la segona planta. Prèviament una setmana abans, vam fer un claustre, per explicar el protocol d’emergència. Aleshores un dimarts vaig sentir un soroll no gaire fort i al principi no vam caure però desprès hem vaig adonar que era l’alarma. Tots/es es van col·locar ràpidament a la fila i jo havia d’agafar la llista d’alumnes, que estava en el suro, la vaig agafar i vaig haver de tancar amb clau. La classe en la que hem trobava era la que feia d’escombra així que vaig haver d’assegurar-me que no quedés ningú als lavabos, mentrestant, els alumnes esperaven, un cop vaig fer la revisió vam baixar tots. Mentre baixàvem vam trobar-nos a la classe de tercer que encara estava per baixar i ens van dir que baixéssim que encara no estaven. Al pati ens vem situar en una zona i vaig fer el recompte. Després vem pujar a classe i vem fer la reflexió.

Reflexió conjunta

Un cop vam tornar a pujar a la classe vaig parlar amb els alumnes i cadascú va poder dir la seva opinió de com havia anat. La primera en dir que ho havia fet malament vaig ser jo, que vaig perdre temps en despenjar la llista d’alumnes, després ells van anar dient la seva opinió. Van comentar que l’alarma estava molt baixeta i gairebé no es sentia i tampoc es distingia. També van dir que van perdre temps perquè alguns van recollir, altres es van posar la jaqueta. Tots vem arribar a la conclusió que per sort havia estat de prova.